Un dia en un mon que es deia Bratni, que era un mon molt calent, era com de foc perquè cremava molt i allà vivien extraterrestres com aquets.
Si era com aquet es molt rarot, a que si és molt rarot?, a que ho és?.
En el mon Bratni, l’ho que passava era que hi havia un dolent que es deia Anubis el deu de la mort.
Aquets essers vivien en coves sota els rius de lava.
A l’altre punta de l’univers en el planeta Terra hi havien uns humans que es preparaven per fer un viatge a l’espai. El líder del club es deia Marc, tenia el cabell castany i bastant curt, no era gaire alt però era molt valent i sempre animava als seus companys del grup. Hi havia una dona que es deia Daniela té una cabellera rossa massa alta per se una dona, era l’enginyera del equip sempre tenia una maquina per cada situació. La tercera plaça del grup l’ocupava un home que s’anomenava Guillem que era el musculós del grup era el més gran, moreno, però no era molt intel•ligent. Els altres membres del grup no eren gaire sociables era aquella classe de gent que nomes viu per treballar. Es deien Víctor, Gemma i Isabella.
Va arribar el dia del enlairament. La nau era de ultima generació. Tots menys el capità van dir: ja se qui pilotarà: el capità va dir, jo se pilotar la nau però no sé aterrar ni despegar però els companys del grup segur que m’ajudaran. Els seus ajudants que eren dels que van dissenyar la nau els van ajudar i van poder despegar.
.JPG)